Híbrids contemporanis

Marta Negre - Àngels Viladomiu


Sala d’Exposicions de la Facultat de Belles Arts.
26 d’abril al 6 de maig de 2016
Inauguració: 26 d’abril a les 13h

L’exposició Híbrids contemporanis s’articula al voltant del treball artístic generat per realitzar el cartell de Sant Jordi, que la Universitat ens ha encarregat. El cartell d’enguany representa el procés d’hibridació d’una nova varietat de rosa a partir del mètode de fecundació automàtic del reconegut hibridador català Pere Dot (1885-1976).

Encuriosides per la gran diversitat de noms que reben les roses, vàrem visitar el roserar del parc de Cervantes, i allà el jardiner Lázaro ens va introduir en el món de les roses. Era el 21 de desembre i algunes roses encara florien. Aquesta visita ens va conduir als vivers de la família Dot, on ens va atendre en Pere Dot, nét del cèlebre hibridador i descendent de tota una nissaga de roseristes, que ens va explicar amb detall el procés d’hibridació i ens va mostrar les roses que encara avui elaboren.
Cal dir que el procés d’hibridació i obtenció d’una nova rosa és complex i exigeix anys de treball, molta paciència i perseverança. Alhora requereix un estudi minuciós de les diferents línies genètiques i una constant experimentació amb els encreuaments. Tot i això, el resultat és imprevisible i, sovint, fallit. Es aquí on hem detectat estretes coincidències amb el procés de treball dels artistes. L’artista comparteix el gest generós del jardiner. L’acció d’hibridar i l’acció de crear esdevenen sinònimes, les eines del jardiner es confonen amb les de l’artista. En ambdues, el resultat és fruit d’un encreuament artificial, bé a partir d’individus d’espècies diferents, bé en la utilització de mitjans, materials i objectes de naturalesa distinta.
De fet, la nostra època és essencialment híbrida: aquesta és una de les seves característiques principals. Ho veiem en els múltiples àmbits del coneixement i en l’entorn sociocultural, on tot es pot combinar i connectar. Un mestissatge fluid, que genera grans expectatives i alhora inseguretats, però que en el territori de l’art contemporani és absolutament fructífer i permet acollir una gran heterogeneïtat de comportaments, mitjans i llenguatges.