EXPOSICIÓ: “El llapis de paper” (El basar del Xino, 10a edició)

LA XINA A.R.T.
Entre el 13/12/2014 i el 31/01/2015
Lloc: Hort de la Bomba, 6, 08001 (Barcelona)
Horari: de dijous a dissabte de 17:30 a 20:30h

Inauguració: Dissabte, 13 de desembre de 2014 a les 19:30h.

Aquest passat Juliol es va celebrar a Kaunas el simpòsium anual de la Xarxa Europea d’Espais de Creació Contemporània, altrament dita Kanîbal’hopox. La trobada, organitzada pel col·lectiu Meno Parkas, va constar de tres parts diferenciades: un taller de treball de quatre jornades a l‘espai Meno Forma, unes sessions de dibuix a plein air, al paradisíac paratge de Padabysys, i una exposició final a la citada galeria. El títol era tan clar com engrescador: “Menininkas, pieštukas”, és dir (pels que no sapigueu lituà) “Un artista, un llapis”. Vint-i-dos artistes de sis països diferents van acceptar aquest repte creatiu que ja es va convertint en costum (aquesta és la tercer edició, les dues anteriors es van fer a França).

La Xina A.R.T., per celebrar la desena edició d’El basar del Xino, ha aplegat a deu artistes participants en aquest esdeveniment per tal de mostrar la seva polièdrica visió en aquesta mostra, El llapis de paper, que vol reivindicar el dibuix, sempre a la cua de l’escalafó de les arts. Tal como il·lustra l’aforisme del físic alemany de la capçalera, el dibuix és un camí directe (i cada cop més adequat) al coneixement i a la comprensió d’aquest món líquid i canviant, però, al mateix temps, és un lúcid exercici lúdic. La llibertat que emana el dibuix d’un nen, que és como una gran sala de sostres altíssims i múltiples portes de sortida, té més veritat que la pretesa i pretensiosa certesa de les pomposament anomenades obres mestres. I aquesta veritat, gairebé sempre, s’acompanya de plaer en estat pur, envejat per adults que varen perdre algun dia aquesta capacitat.

Un retall manllevat de la nota de premsa que vam fer per l’artista i ex-xino Manuel Ruz, ens serveix per arrodonir aquesta presentació: “Els nostres dibuixos ens fan semblar maldestres i elegants (Penk, Picasso)*, complicats i lúcids (Escher, Miró), cruels i tendres (Goya, Toulouse-Lautrec), críptics i didàctics (Guston, Klee), precisos i erràtics (Durero, Twombly), pràctics i lírics (Leonardo, Gorky), salvatges i lògics (Basquiat, Duchamp), exuberants i essencials (Dalí, Chillida), compromesos i lliures (Beuys, Kippenberger). En definitiva, els nostres dibuixos ens fan semblar humans.”

(*Els noms entre parèntesi són, per suposat, intercanviables)


Més informació: [+]